Rossinyolet: Flors i Violes

Durant aquests dies Palafrugell s'ha omplert de flors. Petits racons de Palafrugell estaven decorats per l'ocasió. És per això que vaig avisar a la Salma per anar a fer una volta pel poble. Vam quedar a les cinc de la tarda del dissabte i vam començar a fer la ruta. Vam visitar diferents patis de cases i escoles. A més, vam comprar un gelat per cadascú i ens vam sentar a plaça a fer una mica de xerrera. Continua sent dífícil establir una relació estable i duradora amb la Salma, és molt i molt tímida. Però almenys hem trencat al gel i estem còmodes els dos durant tota l'estona que quedem. 

D'aquí dos setmanes és l'acomiadament dels rossinyolets. Aquesta és la meva penúltima publicació degut a al començament d'exàmens finals i entregues també finals de diferents projectes de la Universitat. És per això que no tindré gaire temps. Però no us perdeu l'última publicació en la qual explicaré com va anar la última quedada amb la Salma i l'acomiadament de tots els membres d'aquest projecte. Fins la pròxima!

Rossinyolet: Final d'un hivern peculiar.

Hola hola! Perdoneu que no hagi actualitzat el blog durant tant de temps, però els exàmens de Febrer em van tenir molt ocupat i el nou semestre ha començat amb molts treballs i pràctiques. Per aquestes raons no vaig tenir prou temps d'informar-vos via blog l'experiència amb la Salma. A continuació us faré un breu de les diverses activitats que hem fet durant els mesos de Febrer i Març!

Les dues primeres setmanes de Febrer la Salma i jo vam anar a la biblioteca. A la Salma li agrada molt anar-hi i així jo l'ajudo a fer els deures. En la majoria d'assignatures no necessita ajuda, i tampoc la demana, però sí que en Medi Natural i Anglès, assignatures que li costen més,  la vaig ajudar a fer resums i exercicis. Això és degut perquè a Medi hi ha molt de contingut i paraules molt tècniques i l'anglès és una llengua bastant nova per ella encara que al Marroc en feia. Tot i així, com he dit en anteriors posts, la Salma té molta autonomia i ganes de fer tot el que els mestres li posen. 

Un altre cap de setmana, dissabte més concretament, vam quedar tots els Rossinyols de Palafrugell i La Bisbal. Va ser un dia molt complert. Primer vam anar tots a comprar al super les coses que necessitàvem per fer el menjar i el berenar. La Salma ho va passar molt i molt bé! Va conèixer a les altres noies del projecte Rossinyol de Palafrugell, i també les de La Bisbal, tot i que eren més grans. Va estar quasi tota l'estona amb la Tiara i la Giorgiana, del Rossinyol Palafrugell. Crec que va ser una de les millors experiències del projecte per a tots. Va ser un dia molt divertit! No tinc cap fotografia d'aquell dia, però he estat mirant altres blogs hi alguna n'hi ha! 

Fa dos setmanes, vam anar a veure la rua de Carnaval a La Bisbal amb alguns membres del Rossinyol Palafrugell. Primer vam quedar amb la Raquel i la Tiara. Vam prendre alguna cosa a Can Moragues mentre xerràvem sobre moltes coses. Després d'una estona ens vam dirigir a La Bisbal on ens esperaven l'Àlex i en Samba. Vam veure tota la rua, unes dues hores o més! Els nens s'ho van passar molt bé, veient gent disfressada i ballant. 

Per acabar, us explico l'experiència de la setmana passada, la qual va ser una mica accidentada. Però no us espanteu. Era diumenge i feia molta calor. Per això vaig decidir de portar la Salma al camí de ronda entre Llafranc i Calella i tocar l'aigua i gaudir del bon dia que feia. Vam aparcar el cotxe a Llafranc i vam començar a caminar. La conversació fluïa molt, la Salma em va explicar que ja hi havia estat aquí, un cop només, al Juliol de l'any passat amb la seva família. Vam fer algunes fotos amb el paisatge típic de la Costa Brava. I és que s'ha d'aprofitar i gaudir sempre que es pugui del paisatge que tenim. Vam passar per roques, per acostar-nos més a l'aigua i per fer la ruta una mica més divertida. Algunes roques estaven molles i ja vaig avisar a la Salma que anés en compte perquè podia relliscar. Doncs sense voler, mentre tocàvem l'aigua entre les mans, la Salma va relliscar i els seus peus van caure a l'aigua. Per sort no es va fer cap mal! De fet vam començar a riure els dos de cop. Com que tenia els peus molls vam decidir tornar cap a casa perquè li seria molt incòmode continuar. Li vaig preguntar poder mil cops si estava bé, i ella em va assegurar que sí. Un cop a casa, vam quedar de tornar-nos a veure el següent cap de setmana.

Us penjo algunes fotos de La Bisbal al carnaval i per la platja! 

Rossinyolet: Post Nadal

Dissabte 11/01

En quedades anteriors vaig comentar-li a la Salma que si necessitava ajuda amb els deures podríem passar tota una tarda a la biblioteca fent-los i llegint per practicar el seu català. El problema de la Salma és que no et fa saber mai moltes coses si no li preguntes. Per això, em vaig avançar, i li vaig comentar d'anar el dissabte per la tarda a la biblioteca perquè faci els deures i així jo també aprofitava per llegir llibres per la Universitat. Dit i fet, a les cinc ja estàvem asseguts a la biblioteca. Ens va costar un munt trobar lloc, estava ple de gent. La Salma només tenia deures de català, i no va necessitar gens la meva ajuda. Té molta autonomia i jo crec que a mesura que passi el temps li servirà molt aquesta independència i capacitat de concentració que té. Tot i així, falta que s'obri més, sap que per qualsevol cosa jo la puc ajudar, però al ser tímida i reservada li costa, però per això hi som. A poc a poc la cosa va a millor. Ja conec el seu pare i la seva germana. 

Després d'acabar els deures, jo vaig desistir d'intentar estudiar en aquella biblioteca i li vaig proposar de llegir uns quants llibres en veu alta per practicar. Vam estar més estona llegint que fent deures. Llegint va aprendre nou vocabulari i estava molt entusiasmada. Com que no hi havia gaire silenci vam marxar aviat de la biblioteca. Vam estar el temps suficient per fer els deures i practicar una mica la lectura. 

Pel que fa a les vacances de Nadal, la Salma i jo vam seguir quedant. Un dia vam anar a patinar. La Salma no en sap, li vaig ensenyar a poc a poc però al final va acabar dient-me que no li agradava patinar, tenia por jaja. Després, al carrer Cavallers feien passejades amb ponis petits. Li vaig proposar i va pujar en un! 

La segona quedada, la Salma va anar al Pinxo (Parc aquàtic a la piscina municipal). Jo em vaig quedar a les grades. Pensava que em diria que no, al anar sola i no anar amb cap amic però ni molt menys! Va estar tot el matí nedant i jugant amb altres nens! 

Rossinyolet: Els tres porquets.

Diumenge 15/12

Ahir la Salma i jo vam quedar pel matí al lloc de sempre. Vam anar directes a Plaça Nova on hi havia un munt de paradetes per recollir diners per La Marató. Abans de tot, vam entrar al Teatre Municipal per saber quina durada tenia una funció sobre els Tres Porquets que començava a les dotze. Com que vam quedar a les onze teníem temps per fer una volta. Vam comprar una postal de Nadal que jo necessitava i la Salma em va ajudar a triar-la. Després vam dirigir-nos a les paradetes. Estava ple de gent. Va donar la casualitat que la Salma va conèixer uns quants amics meus aquell dia. Com que era per una bona causa, vam comprar alguna cosa en una paradeta per la Salma i que ho pogués ensenyar a la seva mare i expliqués a casa seva el rerefons de tot, La Marató.

Quan ja eren les dotze, vam entrar al Teatre, vam pagar les entrades i ens vam asseure. L'obra era per nens petits, però crec que era ideal per la Salma, així podia comprendre el català millor i aprendre noves paraules. El resultat va ser molt bo, ho va entendre tot! Al cap d'una hora, quan vam acabar, jo vaig quedar amb una amiga meva. Vam anar a fer una volta per Palafrugell tots tres i després vam acompanyar-la a casa seva.

Rossinyolet: The three first steps.

Divendres 15/11

Després d'una setmana intensa de xerrades sobre el projecte Rossinyol, havia arribat el moment de conèixer el meu mentorat. A la festa inicial cada mentor va conèixer el seu petit Rossinyolet o no tant petit per alguns. Jo ja sabia el nom de la meva mentorada i just al veure entrar una noia, petita i tímida, acompanyada de dos noies més grans i amb vel, vaig saber que aquella era la Salma. El primer instant de relació amb ella va ser bastant incòmode. Les seves acompanyants, la seva germana i cosina, van trancar el gel per ella. Vam parlar en general del que li agrada a la Salma. La primera idea que vaig treure és que tenia moltes ganes d'aprendre. Li agrada molt l'escola i té expectatives de futur. Em van donar el número d'una altra cosina, la Malika, per posar-me en contacte i poder concretar dia i hora per cada quedada entre jo i la Salma. No va ser eufòric ni molt emocionant la primera trobada, però era el principi d'un llarg camí. 

Dissabte 23/11

Durant la setmana em vaig posar en contacte amb la Malika, d'una manera molt amena i simpàtica vam quedar pel dissabte a la tarda. Em va confessar si podria acompanyar-nos la germana de la Salma ja que al ser el primer dia tenia molta vergonya. No li vaig posar cap impediment, perquè entenia que al ser el primer dia, la sensació pot causar respecte. 

Era dissabte a les cinc i havíem quedat als Ametllers, prop d'on vivia ella. Un cop els tres junts, els hi vaig comentar d'anar a un bar ja que feia molta molta fred. Em van negar el cap les dues alhora. Tenia planificat què fer exactament durant l'estona que ens veuríem per la tarda. Vaig insistir perquè sincerament preferia parlar en un lloc calent que no anar fent voltes al poble amb el vent que feia. Vam anar al Cafè de la Vila. Vaig tornar a insistir perquè demanessin alguna cosa, però em van negar amb el cap també. Així que mentre jo em prenia el meu te, vaig començar la ronda de preguntes. Era o preguntar o el típic silenci mort i incòmode. Per cada resposta que obtenia de la Salma, m'anava fent a la idea de quines coses li podrien agradar. No té cap interés amb els animals, excepte els cavalls. Li agrada nedar, patinar amb el seu patinet i anar al parc. Vol ser matemàtica ja que les adora i en sap molt. A mesura que anava passant el temps, la Salma s'anava deixant anar, sempre però, amb aquella timidesa que no acabava d'anar-se'n. La pobra germana no deia res. Més tard vaig comentar-li d'anar a Can Genis per veure si feien alguns tallers els caps de setmana i poder-hi anar-hi junts. La conclusió va ser que no, que només feien coses per a joves. Així doncs, vam decidir caminar ja que no sabíem que fer. Vaig comentar-li mil cops a la Salma que si volia fer alguna cosa m'ho digués que no passava res. Al final, em va dir d'anar a Can Mario a veure la torra. Vaig sospirar per dintre, perquè realment no sabia que fer, feia molta fred i la meva idea era xerrar a parlar el primera dia. Però al ser tant tímida va fer que la xerrada del bar dures mitja horeta. Vam anar a Can Mario empesos pel vent. Un cop allà vam veure la torra i vam fer unes quantes fotos. Al passar per darrera de la torra, vam veure la Fundació Vila Casals, museu contemporani. A la Salma li va agradar el que hi havia a dins i vam entrar tot convençuts, almenys evitaríem el fred gelat de Novembre. Vam veure dues exposicions a dues sales diferents. Allà vaig poder comprovar que a la meva mentorada li encanta observar, veure, conèixer, és curiosa. No tenia ni idea de quina exposició era, però li vaig anar explicant de què estava fet cada quadre o escultura a partir de la informació que hi havia. Estava molt interessada. No enteníem el significat d'aquell art poder, però això no ens va impedir passar una bona estona i veure coses que no són del nostre dia a dia.

Era tard i fosc quan vam sortir. Les vaig acompanyar a casa. Abans de dir-nos adéu vam quedar pel dissabte, però aquest cop, pel matí, així no es faria fosc. Vam comentar la idea d'anar al Museu del suro i ens va agradar, així que ja sabien que fer la setmana següent. 

Dissabte 30/11

Ja era dissabte, i la Salma i jo vam quedar a les onze als Ametllers com la setmana passada. Queien quatre gotes, semblava que el temps no ens volia donar un respir entre la pluja i el vent de l'altre dia. Però sense por ens vam dirigir cap al Museu del Suro. Aquest cop érem només jo i la Salma. Mentre caminàvem, anàvem parlant del que havia fet a l'escola. Tot i que crec que encara falta molt perquè la Salma i jo tinguem una relació de confiança, a poc a poc aquesta es va fent més forta. No té tanta vergonya al parlar-me i somriu més. Crec que s'ho passa bé. Em va fer molta gràcia perquè em va comentar tot il·lusionada que havia fet una figura al col·legi pel pessebre i que a informàtica feia les taules de multiplicar i després jugava. És una nena molt llesta. Si segueix així, crec que pot arribar lluny, i si puc, l'ajudaré a que aquest any almenys tingui la suficient confiança perquè pugui aprendre tot el que vulgui.

Vam entrar al museu, i ho vam veure tot, les màquines, els tipus de suro, tot el que feien amb aquest material, etc. Ens vam entretenir molt mirant pel microscopi els diferents tipus de suro. Va ser molt divertit. També vam pintar dibuixos que hi havien allà. Els dos vam escollir pintar un arbre i la Salma se'ls va quedar com a record.

Seguidament, sortint del Museu vam anar a la Biblioteca. Havia portat un llibre, relativament nou, que explica amb un conte per a nens el procés del tap de suro. Vam entrar i ens vam asseure a llegir. Vaig quedar impressionant de la lectura que va fer la Salma. Només porta tres mesos i llegeix molt bé. Li costa entendre algunes paraules, però la idea general l'agafa molt astutament. 

El matí s'havia acabat, ja era hora de dinar. Vaig preguntar-li si volia anar a casa a dinar o estar una estona més a la Biblioteca. Em va contestar que en aquella hora, a la una, ja començaven a dinar. Així que la vaig acompanyar a casa. Mentre estàvem de camí, m'anava dient que volia conèixer i veure tots els racons de Palafrugell. Quan vam arribar, li vaig comentar que el pròxim cap de setmana no podia quedar ja que estaria a Barcelona però que faria tot el possible per quedar divendres per la tarda. Crec que ho va entendre, perquè moltes vegades quan parlo mira altres coses i no a mi, és graciós. Com que va semblar que havia quedat clar, ens vam dir adéu desitjant els dos, la pròxima aventura. 

Em sembla que mica en mica podrem fer moltes altres coses, i que el Rossinyol promet molt. El segon dia ha estat molt satisfactori i he sortit molt content. Hem parlat molt i ens ho hem passat molt bé els dos.